X+X ≠ X + Y

ESP / CAT

ESP
Hace pocos días se publicaba en la prestigiosa revista Nature Neuroscience un estudio liderado por investigadoras catalanas (de la Universitat Autònoma de Barcelona), que reflejaba por primera vez los cambios que provoca la maternidad a nivel cerebral. Estos cambios están dirigidos a mejorar la capacidad de la madre para vincularse con el bebé. Para ello, compararon imágenes de resonancia magnética de 25 gestantes primíparas antes y después del parto, de las parejas hombres de 19 de ellas y de un grupo control formado por 20 mujeres que nunca habían estado embarazadas. Los resultados muestran una reducción en determinadas zonas de la sustancia gris (corteza cerebral) de las mujeres que viven su primer embarazo, áreas que los neurocientíficos relacionan con las relaciones sociales. El estudio incluía a su vez, mujeres gestantes que habían seguido tratamientos de fertilidad y también se observaban dichos cambios, pero no en los hombres. La reducción que se produce en la materia gris no significa una pérdida de funciones ni de memoria. En realidad es más una selección de las mejores conexiones neuronales, como sucede en la adolescencia, una reestructuración cerebral con fines adaptativos, que se mantiene al menos hasta dos años después del parto. Qué sucede después, si se mantiene o vuelve al estado anterior al embarazo, necesita futuros estudios.
El ser humano presenta 23 pares de cromosomas en sus células: 22 autosómicos y un par de cromosomas sexuales (dos X en el caso de las mujeres y un cromosoma X y un Y, que es el cromosoma que contiene menos genes, en el caso de Los varones). Estas diferencias genéticas, traducen también diferencias biológicas que es necesario conocer. 

En primer lugar, existen diferencias, lógicamente, en enfermedades genéticas ligadas al cromosoma X ó Y. Las enfermedades ligadas al cromosoma Y (por ejemplo, el gonadoblastoma, un tipo de tumor testicular) son muy infrecuentes (por tener tan pocos genes) y siempre afectan a hombres (se denomina herencia holándrica). Las enfermedades ligadas al cromosoma X, suelen ser mayoritariamente recesivas y afectan sobretodo a hombres, como la Hemofilia (que causa hemorragias graves) o la Distrofia muscular de Duchene (una enfermedad muscular degenerativa). También a nivel de los trastornos psiquiátricos, las mujeres presentan más trastornos afectivos y los hombres más trastornos psicóticos y adictivos. Referente a estos últimos, por ejemplo, los hombres presentan más trastorno de adicción al juego (ludopatía) que las mujeres.
El riesgo cardio-vascular entre hombres y mujeres es distinto. El género masculino supone un factor de riesgo para desarrollar un infarto de miocardio. Este dato queda reflejado en la Escala de Framingam, la más popular de predicción de riesgo de cardiopatía isquémica a 10 años. Por otro lado, las mujeres con fibrilación auricular, presentan mayor riesgo de desarrollar un ictus. Tal es así que la escala de CHA2DS2-VASc, la recomendada para indicar un tratamiento anticoagulante que reduzca el riesgo de desarrollar un ictus en estos pacientes, incluye el género femenino. Respecto a la fibrilación auricular, una recomendación eficiente para su detección precoz, es tomarse el pulso. En caso de detectar una frecuencia cardíaca elevada en reposo o, sobretodo, unos latidos irregulares, se debe consultar a un médico. En cuanto a la enfermedad tromboembólica venosa (que incluye tanto la trombosis venosa profunda y el tromboembolismo pulmonar, y de la que hablamos en un post anterior), el hecho de ser hombre, implica casi el doble de riesgo de recurrencia si se retira el tratamiento anticoagulante, que las mujeres. Estas tres enfermedades (cardiopatía isquémica, ictus y enfermedad tromboembólica venosa) representan la principal causa de muerte en los países industrializados y se estima que todas ellas, aumentarán en los próximos años. Para reducir esta mortalidad es imprescindible conocer sus factores de riesgo y aplicar programas preventivos específicos para grupos de riesgo.

La segunda causa de muerte, en los países desarrollados, es el cáncer. En este sentido, también existen diferencias. En general, los hombres padecen más cáncer que las mujeres, siendo el cáncer de mama en las mujeres y el de próstata en los hombres, los de mayor incidencia. En cuanto a la mortalidad, el cáncer de mama y colon en las mujeres y el de pulmón y colon en los hombres, son las principales causas de muerte por cáncer. La prevención en este sentido (tabaquismo, alcoholismo, dieta, ejercicio) es crucial para evitar el incremento de cáncer que se estima habrá en España en 2020, en ambos géneros, pero sobretodo en los hombres.

La diferente incidencia entre hombres y mujeres respecto las principales causas de mortalidad (cardio-vascular y cáncer) y la previsión de su aumento en los próximos años, justifican programas específicos de prevención y detección precoz. Conocer estas diferencias biológicas, permite abordar los distintos factores de riesgo según el género, lo que contribuirá a mejorar tu bienestar.

CAT
Fa pocs dies es publicava a la prestigiosa revista Nature Neuroscience un estudi liderat per investigadores catalanes (de la Universitat Autònoma de Barcelona), que reflectia per primera vegada els canvis que provoca la maternitat a nivell cerebral. Aquests canvis estan dirigits a millorar la capacitat de la mare per vincular-se amb el nadó. Per a això, van comparar imatges de ressonància magnètica de 25 gestants primípares abans i després del part, de les parelles homes de 19 d'elles i d'un grup control format per 20 dones que mai havien estat embarassades. Els resultats mostren una reducció en determinades zones de la substància grisa (escorça cerebral) de les dones que viuen el seu primer embaràs, àrees que els neurocientífics relacionen amb les relacions socials. L'estudi incloïa al seu torn, dones gestants que havien seguit tractaments de fertilitat i també s'observaven aquests canvis, però no en els homes. La reducció que es produeix en la matèria grisa no significa una pèrdua de funcions ni de memòria. En realitat és més una selecció de les millors connexions neuronals, com succeeix en l'adolescència, una reestructuració cerebral amb fins adaptatius, que es manté almenys fins a dos anys després del part. Què passa després, si es manté o torna a l'estat anterior a l'embaràs, necessita de futurs estudis.
L'ésser humà presenta 23 parells de cromosomes a les cèl·lules: 22 autosòmics i un parell de cromosomes sexuals (dos X en el cas de les dones i un cromosoma X i un Y, que és el cromosoma que conté menys gens, en el cas de els homes). Aquestes diferències genètiques, tradueixen també diferències biològiques que cal conèixer.
En primer lloc, hi ha diferències, lògicament, en malalties genètiques lligades al cromosoma X o Y. Les malalties lligades al cromosoma Y (per exemple, el gonadoblastoma, un tipus de tumor testicular) són molt infreqüents (per tenir tan pocs gens) i sempre afecten als homes (s'anomena herència holándrica). Les malalties lligades al cromosoma X, solen ser majoritàriament recessives i afecten sobretot als homes, com l'Hemofília (que causa hemorràgies greus) o la Distròfia muscular de Duchene (una malaltia muscular degenerativa). També a nivell dels trastorns psiquiàtrics, les dones presenten més trastorns afectius i els homes més trastorns psicòtics i addictius. Pel que fa a aquests últims, per exemple, els homes presenten més trastorn d'addicció al joc (ludopatia) que les dones.
El risc cardiovascular entre homes i dones és diferent. El gènere masculí suposa un factor de risc per desenvolupar un infart de miocardi. Aquesta dada queda reflectida en l'Escala de Framingam, la més popular de predicció de risc de cardiopatia isquèmica a 10 anys. D'altra banda, les dones amb fibril·lació auricular, presenten major risc de desenvolupar un ictus. Tal és així que l'escala de CHA2DS2-VASc, la recomanada per indicar un tractament anticoagulant que redueixi el risc de desenvolupar un ictus en aquests pacients, inclou el gènere femení. Respecte a la fibril·lació auricular, una recomanació eficient per a la seva detecció precoç, és prendre's el pols. En cas de detectar una freqüència cardíaca elevada en repòs o, sobretot, uns batecs irregulars, s'ha de consultar a un metge. Pel que fa a la malaltia tromboembòlica venosa (que inclou tant la trombosi venosa profunda i el tromboembolisme pulmonar, i de la qual en vàrem parlar en un post anterior), el fet de ser home, implica gairebé el doble de risc de recurrència si es retira el tractament anticoagulant, que les dones. Aquestes tres malalties (cardiopatia isquèmica, ictus i malaltia tromboembòlica venosa) representen la principal causa de mort als països industrialitzats i s'estima que totes elles, augmentaran en els propers anys. Per reduir aquesta mortalitat és imprescindible conèixer els seus factors de risc i aplicar programes preventius específics per a grups de risc.
La segona causa de mort, als països desenvolupats, és el càncer. En aquest sentit, també hi ha diferències. En general, els homes pateixen més càncer que les dones, sent el càncer de mama en les dones i el de pròstata en els homes, els de major incidència. Pel que fa a la mortalitat, el càncer de mama i còlon en les dones i el de pulmó i còlon en els homes, són les principals causes de mort per càncer. La prevenció en aquest sentit (tabaquisme, alcoholisme, dieta, exercici) és crucial per evitar l'increment de càncer que s'estima hi haurà a Espanya al 2020, en els dos gèneres, però sobretot en els homes.
La diferent incidència entre homes i dones respecte les principals causes de mortalitat (cardio-vascular i càncer) i la previsió del seu augment en els propers anys, justifiquen programes específics de prevenció i detecció precoç. Conèixer aquestes diferències biològiques, permet abordar els diferents factors de risc segons el gènere, el que contribuirà a millorar el teu benestar.

Intentar evitar lo inevitable

ESP/CAT

ESP

Las enfermedades cardiovasculares son la principal causa de muerte en el mundo occidental y la primera causa de hospitalización y discapacidad. Su forma más grave es la muerte súbita cardíaca (MSC), que afecta a unas 3.500 personas cada año en Catalunya y 30.000 en España. La mayor parte de MSC es debida a cardiopatía isquémica en forma de infarto, de ahí la importancia de corregir y evitar sus factores de riesgo: obesidad, sedentarismo, tabaquismo, hipertensión arterial, diabetes mellitus, dislipemias,... Pero entre la gente joven con MSC sin estos factores de riesgo, las causas genéticas (responsables de trastornos de la conducción eléctrica o de alteraciones en las células cardíacas) cobran cada vez mayor importancia. Esta fue ya la principal conclusión del Estudio MOSCAT (muerte súbita en Catalunya), liderado por el Dr. R. Brugada, que se puso en marcha en 2012 para investigar las posibles causas hereditarias tras las muertes súbitas inexplicadas en gente joven con autopsia normal. En la mayoría de ocasiones, no existen síntomas previos a la MSC. Por ello, una forma de detectarla precozmente, especialmente en aquellas familias con diversos miembros afectos de MSC, es mediante un estudio genético. 

En este sentido, hace tan sólo pocos días, se publicaba en la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, un descubrimiento fruto del trabajo de colaboración entre distintos centros hospitalarios de España y la empresa de estudios genéticos Health in Code (A Coruña). El hallazgo permite detectar pacientes con alto riesgo de MSC u otras afectaciones cardíacas, mediante un estudio genético analizando el gen de la filamina C (FLNC). La filamina C es una proteina necesaria para el correcto funcionamiento de  las células musculares cardíacas y esqueléticas. La detección de la mutación FLNC permite identificar estos pacientes de alto riesgo, que se podrían beneficiar de determinadas terapias preventivas (por ejemplo, la colocación precoz de un desfibrilador implantable). 

A pesar de los múltiples y constantes avances en Medicina, novedades como la que comentamos, deberían llegar sin demora a todos los pacientes que se pudieran beneficiar. En el caso de estudios genéticos, no tan sólo los pacientes, sino también sus descendientes y otros familiares se pueden beneficiar de un diagnóstico y tratamiento precoces. La correcta indicación e interpretación de estos estudios debe realizarse por parte de profesionales médicos. Todo ello, contribuirá a mejorar nuestro bienestar. 

CAT

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món occidental i la primera causa d'hospitalització i discapacitat. La seva forma més greu és la mort sobtada cardíaca (MSC), que afecta unes 3.500 persones cada any a Catalunya i 30.000 a Espanya. La major part de MSC és deguda a cardiopatia isquèmica en forma d'infart, d'aquí la importància de corregir i evitar els seus factors de risc: obesitat, sedentarisme, tabaquisme, hipertensió arterial, diabetis mellitus, dislipèmies, ... Però entre la gent jove amb MSC sense aquests factors de risc, les causes genètiques (responsables de trastorns de la conducció elèctrica o d'alteracions en les cèl·lules cardíaques) cobren cada vegada més importància. Aquesta va ser ja la principal conclusió de l'Estudi MOSCAT (mort sobtada a Catalunya), liderat pel Dr. R. Brugada, que es va posar en marxa el 2012 per investigar les possibles causes hereditàries després de les morts sobtades inexplicades en gent jove amb autòpsia normal. En la majoria d'ocasions, no hi ha símptomes previs a la MSC. Per això, una forma de detectar-la precoçment, especialment en aquelles famílies amb diversos membres afectes de MSC, és mitjançant un estudi genètic.

En aquest sentit, fa tan sols pocs dies, es publicava a la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, un descobriment fruit del treball de col·laboració entre diferents centres hospitalaris d'Espanya i l'empresa d'estudis genètics Health in Code (A Coruña). La troballa permet detectar pacients amb alt risc de MSC o altres afectacions cardíaques, mitjançant un estudi genètic analitzant el gen de la filamina C (FLNC). La filamina C és una proteïna necessària per al correcte funcionament de les cèl·lules musculars cardíaques i esquelètiques. La detecció de la mutació FLNC permet identificar aquests pacients d'alt risc, que es podrien beneficiar de determinades teràpies preventives (per exemple, la col·locació precoç d'un desfibril·lador implantable).

Malgrat els múltiples i constants avenços en Medicina, novetats com la que comentem, haurien d'arribar sense demora a tots els pacients que es poguessin beneficiar. En el cas d'estudis genètics, no tan sols els pacients, sinó també els seus descendents i altres familiars es poden beneficiar d'un diagnòstic i tractament precoços. La correcta indicació i interpretació d'aquests estudis s'ha de realitzar per part de professionals mèdics. Tot això, contribuirà a millorar el nostre benestar.

O sole mio!

CAT/ ESP

CAT

L’exposició de la pell a la llum solar és la principal font de vitamina D. En gran part per aquest motiu, el dèficit de vitamina D és tan freqüent avui en dia, fins i tot en països tan assolellats com el nostre. De fet, un recent treball realitzat a les Illes Canàries amb estudiants de medicina, ha demostrat que un 32% presentaven dèficit de vitamina D. Les necessitats recomanades de vitamina D son com a mínim de 600-800 UI diàries.

Diversos factors ajuden a explicar la gran prevalença d’aquest dèficit. Un dels més importants és fruït del ritme de vida actual, que fa que passem moltes hores al dia treballant en l’interior d’edificis. Segons l’estació de l’any i l’horari laboral, poden passar dies sense que rebem la llum solar directament. A més a més, en latituds com la nostra, a la tardor i l’hivern, com ara, està demostrat que els nivells de vitamina D disminueixen un 20%. Per altra banda, l’augment en l’ús de cremes protectores i de roba per a protegir-nos de la irradiació solar (molt recomanable en hores de llum solar intensa o si estem exposats molta estona al sol, per tal de reduir el risc de càncer de pell), fan de filtre i dificulten el paper de síntesi de vitamina D de la pell. El sol que rebem a través del vidre d’una finestra, el pigment cutani (la gent de pell més fosca requereix 3-4 vegades més d’exposició solar per assolir els mateixos nivells de vitamina D que la gent de pell clara) o la contaminació, actuen també com a filtres de la llum solar i interfereixen en la síntesi de vitamina D per la pell. Finalment, determinats fàrmacs (com la fenitoïna -un antiepileptic- o la cortisona) o determinades malalties (per exemple, les malabsortives, com la malaltia celíaca o la malaltia inflamatòria intestinal, les malalties hepàtiques o les renals), també poden reduir els nivells de vitamina D.

Sota la llum del sol, la pell transforma una substància lipídica pròpia de l’organisme en el precursor inactiu de la vitamina D (el colecalciferol). Alguns aliments poden aportar aquest precursor directament, com  el rovell de l’ou o determinats peixos (com el salmó o la tonyina), però aquesta via només supleix una petita part de les necessitats de vitamina D. Perquè sigui actiu, el colecalciferol cal que sigui hidroxilat al fetge i ronyons per tal d’obtenir la forma activa, la 1-25-dihidroxivitamina D (per això malalties hepàtiques o renals, provoquen dèficit de vitamina D).

La principal funció de la vitamina D és regular el creixement ossi i el metabolisme del calci. Així doncs, el seu dèficit provoca alteracions òssies, que poden ser especialment greus si tenen lloc en edat de creixement (provocant raquitisme en els nens). A més a més, en els darrers anys hi ha hagut múltiples estudis que relacionen la vitamina D amb l’aparició o prevenció de diferents patologies. Així, el seu dèficit s’ha relacionat amb l’aparició d’hipertensió arterial, diabetis mellitus o d’altres malalties cardiovasculars. Els pacients d’edat avançada amb nivells normals de vitamina D tenen menys risc de caigudes que els pacients amb nivells baixos. També se li atribueix un possible efecte protector cancerigen. Per altra banda, la vitamina D influeix en el sistema immunitari, podent augmentar el risc d’infeccions. Per a la correcció del dèficit, com que la vitamina D és liposoluble, s’acumula en el teixit greixós i es pot administrar de forma setmanal o mensual.

El dèficit de vitamina D, és un problema real avui en dia, que té implicacions en la nostra salut i que cal solucionar. Cal trobar una estona diària per exposar-se a  la llum solar de forma moderada i evitar així el freqüent dèficit actual de vitamina D i les seves conseqüències perjudicials, fet que contribuirà a millorar el nostre benestar.

ESP

La exposición de la piel a la luz solar es la principal fuente de vitamina D. En gran parte por este motivo, el déficit de vitamina D es tan frecuente hoy en día, incluso en países tan soleados como el nuestro. De hecho, un reciente trabajo realizado en las Islas Canarias con estudiantes de medicina, ha demostrado que un 32% presentaban déficit de vitamina D. Las necesidades recomendadas de vitamina D son como mínimo de 600 a 800 UI diarias.

Varios factores ayudan a explicar la gran prevalencia de este déficit. Uno de los más importantes es fruto del ritmo de vida actual, que hace que pasemos muchas horas al día trabajando en el interior de edificios. Según la estación del año y el horario laboral, pueden pasar días sin que recibamos la luz solar directamente. Además, en latitudes como la nuestra, en otoño e invierno, como ahora, está demostrado que los niveles de vitamina D disminuyen un 20%. Por otra parte, el aumento en el uso de cremas protectoras y de ropa para protegernos de la irradiación solar (muy recomendable en horas de luz solar intensa o si estamos expuestos mucho rato al sol, a fin de reducir el riesgo de cáncer de piel), hacen de filtro y dificultan el papel de síntesis de vitamina D de la piel. El sol que recibimos a través del cristal de una ventana, el pigmento cutáneo (la gente de piel más oscura requiere 3-4 veces más de exposición solar para alcanzar los mismos niveles de vitamina D que la gente de piel clara) o la contaminación, actúan también como filtros de la luz solar e interfieren en la síntesis de vitamina D por la piel. Finalmente, determinados fármacos (como la fenitoína -un antiepiléptico- o la cortisona) o determinadas enfermedades (por ejemplo, las malabsortivas, como la enfermedad celíaca o la enfermedad inflamatoria intestinal, las enfermedades hepáticas o las renales), también pueden reducir los niveles de vitamina D.

Bajo la luz del sol, la piel transforma una sustancia lipídica propia del organismo en el precursor inactivo de la vitamina D (el colecalciferol). Algunos alimentos pueden aportar este precursor directamente, como la yema del huevo o determinados pescados (como el salmón o el atún), pero esta vía sólo suple una pequeña parte de las necesidades de vitamina D. Para que sea activo, el colecalciferol debe ser ​​hidroxilado en el hígado y riñones para obtener la forma activa, la 1-25-dihidroxivitamina D (por eso enfermedades hepáticas o renales, provocan déficit de vitamina D).

La principal función de la vitamina D es regular el crecimiento óseo y el metabolismo del calcio. Así pues, su déficit provoca alteraciones óseas, que pueden ser especialmente graves si tienen lugar en edad de crecimiento (provocando raquitismo en los niños). Además, en los últimos años han habido múltiples estudios que relacionan la vitamina D con la aparición o prevención de diferentes patologías. Así, su déficit se ha relacionado con la aparición de hipertensión arterial, diabetes mellitus o de otras enfermedades cardiovasculares. Los pacientes de edad avanzada con niveles normales de vitamina D tienen menos riesgo de caídas que los pacientes con niveles bajos. También se le atribuye un posible efecto protector cancerígeno. Por otra parte, la vitamina D influye en el sistema inmunitario, pudiendo aumentar el riesgo de infecciones. Para la corrección del déficit, como la vitamina D es liposoluble, se acumula en el tejido graso y se puede administrar de forma semanal o mensual.

El déficit de vitamina D, es un problema real hoy en día, que tiene implicaciones en nuestra salud y que hay que solucionar. Debemos encontrar tiempo cada día para exponerse a la luz solar de forma moderada y evitar así el frecuente déficit actual de vitamina D y sus consecuencias perjudiciales, lo que contribuirá a mejorar nuestro bienestar.

Una recepta "anti-estrès" / Una receta "anti-estrés"

CAT / ESP

CAT

En aquests estressants dies de retorn a la feina, cal evitar que no reapareixi un important factor de mortalitat: l'estrès. L’estrès, és un dels grans reptes mèdics del segle XXI. És responsable no només de malalties, sinó també de malestar amb un mateix. Deixar-nos arrossegar pel ritme de vida actual, porta inevitablement a una situació estressant, que si no la identifiquem i ressolem, es cronifica. L’estrés pot contribuir a l’aparició de factors de risc cardio-vasculars, com ara la hipertensió o influir en mals hàbits dietètics, que poden desencadenar una diabetes o dislipèmia. Cal tenir present que les malalties cardio-vasculars son la principal causa de mortalitat en els països occidentals. 

En la primera entrada del blog, ja vàrem parlar que el cafè és molt ric en antoxidants i altres compostos, que li confereixen un efecte molt beneficiós per a la nostra salut. Diferents estudis poblacionals, han demostrat que un consum moderat de cafè (3-4 cafès / dia) s'ha relacionat amb una menor mortalitat global i cardiovascular. El consum de cafè, també s'ha relacionat amb un menor risc de desenvolupar diabetis. L'àcid clorogènic del cafè redueix també l'absorció intestinal de glucosa, en reduir la resistència perifèrica a la insulina. A més a més, components del cafè com els flavonoids i polifenols, tenen un cert efecte anticarcinogènic, de defensa antioxidant cel·lular.

La dieta és també fonamental per a la nostra salut. El recent estudi PREDIMED, ha evidenciat que una dieta meditrerània suplementada amb oli d'oliva i fruits secs a diari, redueix un 30% el risc de patir un event cardiovascular. Cal ademés, reduir la ingesta de greixos saturats, majoritàriament d'origen animal (encara que també hi són presents en els olis de coco o de palma). Són greixos amb un efecte perjudicial per la salut a l'augmentar el colesterol LDL (conegut com a "dolent"). Per altra banda, les grasses insaturades, tenen un efecte beneficiós al augmentar el colestrol HDL (anomenat "bo") i reduir el LDL. Aquestes, es subdivideixen en monooinsaturades (que és troben sobretot en l'oli d'oliva, tambe en fruits secs i alvocat) i poliinsaturades (formades per àcids grassos de les sèries omega-3 i omega-6, sobretot presents en el peix blau i també en fruits secs). Hi ha un altre tipus de greixos que caldria evitar, doncs són encara més perjudicials que els saturats: son els anomenades greixos trans. S'obtenen a partir de la hidrogenació dels olis vegetals, passant de ser insaturats a saturats, i tenen una gran capacitat de provocar aterosclerosi (que acaba ocluent els vasos i provocant infart de miocardi o ictus). Tot i que el seu ús en alimentació s’ha reduït després que s'observessin els seus efectes nocius sobre la salut, encara s'utilitzen i sovint l'etiquetatge d'aliments a Europa no assenyala el contingut en aquests greixos. Els greixos trans es troben en mantegues vegetals, margarines i aliments elaborats amb aquests ingredients, en els productes comercials de pastisseria envasats (rosquilles fregides, pastissets i galetes), en els aliments processats industrialment o aliments frescos per poder ser conservats durant molt de temps.

No només cal menjar sà, sinó també deixar un espai per l’esport. Les recomenacions cardio-vasculars son fer esport 2-3 cops a la semana, com a minim uns 20 minuts. El recomanable és fer un exercici que duri el temps suficient per fer-nos suar, com a garantia de consum de calories. Tot i que no existeixen fòrmules infalibles, la fórmula Life’s simple 7, proposada per la AHA (American Heart Association) al 2010, és la més recomenable. Consisteix en assolir els objectius en 7 àrees: 4 hàbits (pes, tabaquisme, dieta i esport) i 3 factors de risc (diabetes, hipertensió arterial i dislipèmia).

A més a més d'aquestes àrees, cal tenir en compte l'estat anímic. Per això hi ha un altre tipus d’exercici, molt senzill, que tan sols requereix un minut i que comporta un benestar inmediat. Es tracta de tres o quatre cops al dia, deixar el que estiguem fent i, sentats en una cadira amb els peus tocant al terra i les dues mans sobre les cuixes, inspirar profundament aire pel nas i espirar-lo per la boca durant més de 10 segons. Aquest senzill excercici ajuda a trencar l’estrés diari i a reduir la tensió arterial i la freqüència cardíaca. Aquest simple fet d’aturar el ritme de vida i prendre consciència del moment (el que s’anomena “mindfulness”), redueix l’estrés i comporta efectes beneficiosos per a la nostra salut.

Prendre aquesta recepta, ens ajudarà a reduir el nostre estrès i a evitar l'aparició de factors de risc cardio-vasculars, el que contribuirà a millorar el nostre benestar.


ESP
En estos estresantes días de vuelta al trabajo, hay que evitar que no reaparezca un importante factor de mortalidad: el estrés. El estrés es uno de los grandes retos médicos del siglo XXI. Es responsable no sólo de enfermedades, sino también de malestar con uno mismo. Dejarnos arrastrar por el ritmo de vida actual, lleva inevitablemente a una situación estresante, que si no la identificamos y resolvemos, se cronifica. El estrés puede contribuir a la aparición de factores de riesgo cardiovasculares, como la hipertensión o influir en malos hábitos dietéticos, que pueden desencadenar una diabetes o dislipemia. Hay que tener presente que las enfermedades cardiovasculares son la principal causa de mortalidad en los países occidentales.

En la primera entrada del blog, ya hablamos que el café es muy rico en antoxidants y otros compuestos, que le confieren un efecto muy beneficioso para nuestra salud. Diferentes estudios poblacionales, han demostrado que un consumo moderado de café (3-4 cafés / día) se ha relacionado con una menor mortalidad global y cardiovascular. El consumo de café, también se ha relacionado con un menor riesgo de desarrollar diabetes. El ácido clorogénico del café reduce también la absorción intestinal de glucosa, al reducir la resistencia periférica a la insulina. Además, componentes del café como los flavonoides y polifenoles, tienen un cierto efecto anticarcinogènic, de defensa antioxidante celular.

La dieta es también fundamental para nuestra salud. El reciente estudio PREDIMED, ha evidenciado que una dieta meditrerània suplementada con aceite de oliva y frutos secos a diario, reduce un 30% el riesgo de sufrir un evento cardiovascular. Es necesario también reducir la ingesta de grasas saturadas, mayoritariamente de origen animal (aunque también están presentes en los aceites de coco o de palma). Son grasas con un efecto perjudicial para la salud al aumentar el colesterol LDL (conocido como "malo"). Por otra parte, las grasas insaturadas, tienen un efecto beneficioso al aumentar el colestrol HDL (llamado "bueno") y reducir el LDL. Éstas, se subdividen en monooinsaturades (que se encuentran sobre todo en el aceite de oliva, también en frutos secos y aguacate) y poliinsaturadas (formadas por ácidos grasos de las series omega-3 y omega-6, sobre todo presentes en el pescado azul y también en frutos secos). Hay otro tipo de grasas que habría que evitar, pues son aún más perjudiciales que las saturadas: son los llamadas grasas trans. Se obtienen a partir de la hidrogenación de los aceites vegetales, pasando de ser insaturadas en saturadas, y tienen una gran capacidad de provocar aterosclerosis (que termina por ocluir los vasos, provocando infarto de miocardio o ictus). Aunque su uso en alimentación se ha reducido después de que se observaran sus efectos nocivos sobre la salud, todavía se utilizan y a menudo el etiquetado de alimentos en Europa no señala el contenido en estas grasas. Las grasas trans se encuentran en mantequillas vegetales, margarinas y alimentos elaborados con estos ingredientes, en los productos comerciales de pastelería envasados (rosquillas fritas, pastelitos y galletas), en los alimentos procesados industrialmente o alimentos frescos para poder ser conservados durante mucho tiempo.

No sólo hay que comer sano, sino también dejar un espacio para el deporte. Las recomendaciones cardiovasculares son hacer deporte 2-3 veces a la semana, al menos unos 20 minutos. Lo recomendable es hacer un ejercicio que dure el tiempo suficiente para hacernos sudar, como garantía de consumo de calorías. Aunque no existen fórmulas infalibles, la fórmula Life's simple 7, propuesta por la AHA (American Heart Association) en 2010, es la más recomendable. Consiste en alcanzar los objetivos en 7 áreas: 4 hábitos (peso, tabaquismo, dieta y deporte) y 3 factores de riesgo (diabetes, hipertensión arterial y dislipemia).

Además de estas áreas, hay que tener en cuenta el estado anímico. Por eso hay otro tipo de ejercicio, muy sencillo, que tan sólo requiere un minuto y que comporta un bienestar inmediato. Se trata de tres o cuatro veces al día, dejar lo que estemos haciendo y, sentados en una silla con los pies tocando el suelo y las dos manos sobre los muslos, inspirar profundamente aire por la nariz y espirarlo por la boca durante más de 10 segundos. Este sencillo ejercicio ayuda a romper el estrés diario y reducir la tensión arterial y la frecuencia cardíaca. Este simple hecho de detener el ritmo de vida y tomar conciencia del momento (lo que se llama "mindfulness"), reduce el estrés y conlleva efectos beneficiosos para nuestra salud.

Tomar esta receta, nos ayudará a reducir nuestro estrés y evitar la aparición de factores de riesgo cardio-vasculares, lo que contribuirá a mejorar nuestro bienestar.