Intentar evitar lo inevitable

ESP/CAT

ESP

Las enfermedades cardiovasculares son la principal causa de muerte en el mundo occidental y la primera causa de hospitalización y discapacidad. Su forma más grave es la muerte súbita cardíaca (MSC), que afecta a unas 3.500 personas cada año en Catalunya y 30.000 en España. La mayor parte de MSC es debida a cardiopatía isquémica en forma de infarto, de ahí la importancia de corregir y evitar sus factores de riesgo: obesidad, sedentarismo, tabaquismo, hipertensión arterial, diabetes mellitus, dislipemias,... Pero entre la gente joven con MSC sin estos factores de riesgo, las causas genéticas (responsables de trastornos de la conducción eléctrica o de alteraciones en las células cardíacas) cobran cada vez mayor importancia. Esta fue ya la principal conclusión del Estudio MOSCAT (muerte súbita en Catalunya), liderado por el Dr. R. Brugada, que se puso en marcha en 2012 para investigar las posibles causas hereditarias tras las muertes súbitas inexplicadas en gente joven con autopsia normal. En la mayoría de ocasiones, no existen síntomas previos a la MSC. Por ello, una forma de detectarla precozmente, especialmente en aquellas familias con diversos miembros afectos de MSC, es mediante un estudio genético. 

En este sentido, hace tan sólo pocos días, se publicaba en la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, un descubrimiento fruto del trabajo de colaboración entre distintos centros hospitalarios de España y la empresa de estudios genéticos Health in Code (A Coruña). El hallazgo permite detectar pacientes con alto riesgo de MSC u otras afectaciones cardíacas, mediante un estudio genético analizando el gen de la filamina C (FLNC). La filamina C es una proteina necesaria para el correcto funcionamiento de  las células musculares cardíacas y esqueléticas. La detección de la mutación FLNC permite identificar estos pacientes de alto riesgo, que se podrían beneficiar de determinadas terapias preventivas (por ejemplo, la colocación precoz de un desfibrilador implantable). 

A pesar de los múltiples y constantes avances en Medicina, novedades como la que comentamos, deberían llegar sin demora a todos los pacientes que se pudieran beneficiar. En el caso de estudios genéticos, no tan sólo los pacientes, sino también sus descendientes y otros familiares se pueden beneficiar de un diagnóstico y tratamiento precoces. La correcta indicación e interpretación de estos estudios debe realizarse por parte de profesionales médicos. Todo ello, contribuirá a mejorar nuestro bienestar. 

CAT

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món occidental i la primera causa d'hospitalització i discapacitat. La seva forma més greu és la mort sobtada cardíaca (MSC), que afecta unes 3.500 persones cada any a Catalunya i 30.000 a Espanya. La major part de MSC és deguda a cardiopatia isquèmica en forma d'infart, d'aquí la importància de corregir i evitar els seus factors de risc: obesitat, sedentarisme, tabaquisme, hipertensió arterial, diabetis mellitus, dislipèmies, ... Però entre la gent jove amb MSC sense aquests factors de risc, les causes genètiques (responsables de trastorns de la conducció elèctrica o d'alteracions en les cèl·lules cardíaques) cobren cada vegada més importància. Aquesta va ser ja la principal conclusió de l'Estudi MOSCAT (mort sobtada a Catalunya), liderat pel Dr. R. Brugada, que es va posar en marxa el 2012 per investigar les possibles causes hereditàries després de les morts sobtades inexplicades en gent jove amb autòpsia normal. En la majoria d'ocasions, no hi ha símptomes previs a la MSC. Per això, una forma de detectar-la precoçment, especialment en aquelles famílies amb diversos membres afectes de MSC, és mitjançant un estudi genètic.

En aquest sentit, fa tan sols pocs dies, es publicava a la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, un descobriment fruit del treball de col·laboració entre diferents centres hospitalaris d'Espanya i l'empresa d'estudis genètics Health in Code (A Coruña). La troballa permet detectar pacients amb alt risc de MSC o altres afectacions cardíaques, mitjançant un estudi genètic analitzant el gen de la filamina C (FLNC). La filamina C és una proteïna necessària per al correcte funcionament de les cèl·lules musculars cardíaques i esquelètiques. La detecció de la mutació FLNC permet identificar aquests pacients d'alt risc, que es podrien beneficiar de determinades teràpies preventives (per exemple, la col·locació precoç d'un desfibril·lador implantable).

Malgrat els múltiples i constants avenços en Medicina, novetats com la que comentem, haurien d'arribar sense demora a tots els pacients que es poguessin beneficiar. En el cas d'estudis genètics, no tan sols els pacients, sinó també els seus descendents i altres familiars es poden beneficiar d'un diagnòstic i tractament precoços. La correcta indicació i interpretació d'aquests estudis s'ha de realitzar per part de professionals mèdics. Tot això, contribuirà a millorar el nostre benestar.

La Medicina del futur, ara / La Medicina del futuro, ahora.

CAT / ESP

CAT

Voldria compartir avui una nova col·laboració, aquest cop publicada en el primer numero de la revista semestral "Món Sant Cugat" de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Hi faig referència del que hi ha darrera la feina assistencial de tot metge: un món d’innovació i recerca, que avança vertiginosament. Tot avança. També en Medicina, on coses que semblaven de ciència ficció, son ja una realitat.

Parlaré sobretot de la genòmica personalitzada, una disciplina que ja és una realitat i que pretén atendre de forma individualitzada a cada pacient, respecte a la seva salut i la malaltia, en base al coneixement del seu genoma. Aquesta disciplina està marcant el camí actual de la Medicina i en guiarà el seu futur. Prescriure tractaments dissenyats a mida per tal de millorar-ne la seva eficàcia, forma part ja de la pràctica clínica actual en diverses patologies, sobretot en Oncologia. Ara fa uns 30 anys que l'oncòleg americà Dennis Slamon, va descobrir que els tumors de mama que tenien una mutació en el gen de la proteïna HER2 presentaven una malaltia més greu. Amb el descobriment d'un anticòs contra aquesta proteïna, el pronòstic d'aquest tipus de tumors va canviar radicalment. Aquest anticòs és el trastuzumab, que es va comercialitzar al 1998. 

Avui en dia, el desenvolupament de nous fàrmacs, anirà cada cop més lligat a un estudi genètic, per seleccionar aquells pacients que presentaran una millor resposta i minimitzar aquells amb alt risc d'efectes adversos. Aquestes proves que acompanyen a determinat fàrmacs, forma part del que s'anomena companion diagnostics. Com que la prova diagnòstica està dissenyada per a un medicament específic, la creació de tots dos productes exigeix ​​una col·laboració estreta en el seu desenvolupament i per a la seva aprovació. De fet, avui en dia, els dos principals organs mundials de regulació de medicaments, la European Medicines Agency (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA, dels Estats Units), coincideixen en aquesta necessitat: determinats fàrmacs s'acompanyen obligatòriament d'un determinat companion diagnostics en la seva fitxa tècnica. A més, l'aplicació d'aquestes proves permetrà realitzar assajos clínics amb un menor nombre de pacients, identificant prèviament aquells que es beneficiarien amb el tractament i excloent aquells que en podrien patir algun dany. Això evitaria esdeveniments greus en voluntaris sans, com els que varen tenir lloc al gener d'aquest any durant un assaig clínic amb un analgèsic a Rennes (França).

Per altra banda, també s’està treballant en l’ús terapèutic de l’actuació sobre el genoma. En aquest camp la tècnica més avançada és l'anomenada CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, traduït com “repeticions curtes palindròmiques espaiadores agrupades de forma regular”; palindròmiques ve del grec palíndromos, paraula o frase les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa). Tot i que es una tècnica molt recent, els diferents treballs que la utilitzen estan augmentant exponencialment. El seu fonament es basa en un mecanisme emprat a la natura per bacteris per tal de defensar-se d'atacs virals. Aquest mecanisme permet mitjançant una proteïna (anomenada Cas9) tallar l'ADN víric. Un cop tallat l'ADN, la bactèria intenta reparar-lo afegint fragments d'ADN i incorporant-lo en el seu genoma. En les bactèries, aquest mètode pretén inactivar l'expressió de l'ADN viral. Però en medicina, aquesta capacitat d’interioritzar fragments d’ADN permetrà optimitzar el tractament de determinades malalties, com per exemple el càncer o les malalties genètiques hereditàries. Això pot suposar una gran esperança especialment pel món de les malalties minoritàries, la majoria de causa genètica, on sovint la investigació es veu interferida per afectar a un reduït nombre de persones.

Però les alteracions genètiques es poden expressar o no, en funció de determinats factors personals i ambientals, i al seu torn, aquests factors poden també alterar el genoma sà. Degut a aquesta complexitat, caldrà sempre una indicació d’estudi ó tractament genètic i la seva correcta interpretació clínica per part d’un metge. Només el temps ens dirà quina serà la dimensió del benefici dels estudis i tractaments genètics, en qualsevol cas, la genòmica personalitzada ja és aquí per a millorar el nostre benestar.

ESP

    Quisiera compartir hoy una nueva colaboración, esta vez publicada en el primer número de la revista semestral "Món Sant Cugat" de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Hago referencia a lo que existe detrás de la labor asistencial médica: un mundo de innovación e investigación, que avanza vertiginosamente. Todo avanza. También en Medicina, donde cosas que parecían de ciencia ficción, son ya una realidad.

    Hablaré sobre todo de la genómica personalizada, una disciplina que ya es una realidad y que pretende atender de forma individualizada a cada paciente, respecto a su salud y enfermedad, en base al conocimiento de su genoma. Esta disciplina está marcando el camino actual de la Medicina y guiará su futuro. Prescribir tratamientos diseñados a medida para mejorar su eficacia, forma parte ya de la práctica clínica actual en diversas patologías, sobre todo en Oncología. Hace unos 30 años que el oncólogo estadounidense Dennis Slamon, descubrió que los tumores de mama que tenían una mutación en el gen de la proteína HER2 presentaban una enfermedad más grave. Con el descubrimiento de un anticuerpo contra esta proteína, el pronóstico de este tipo de tumores cambió radicalmente. Este anticuerpo es el trastuzumab, que se comercializó en 1998.

    Hoy en día, el desarrollo de nuevos fármacos, irá cada vez más ligado a un estudio genético, para seleccionar aquellos pacientes que presentarán una mejor respuesta y minimizar aquellos con alto riesgo de efectos adversos. Estas pruebas que acompañan a determinado fármacos, forma parte de lo que se denomina companion diagnostics. Como la prueba diagnóstica está diseñada para un medicamento específico, la creación de ambos productos exige una colaboración estrecha en su desarrollo y para su aprobación. De hecho, hoy en día, los dos principales órganos mundiales de regulación de medicamentos, la European Medicines Agency (EMA) y la Food and Drug Administration (FDA, de Estados Unidos), coinciden en esta necesidad: determinados fármacos se acompañan obligatoriamente de un determinado companion diagnostics en su ficha técnica. Además, la aplicación de estas pruebas permitirá realizar ensayos clínicos con un menor número de pacientes, identificando previamente aquellos que se beneficiarían con el tratamiento y excluyendo aquellos que podrían sufrir algún daño. Esto evitaría acontecimientos graves en voluntarios sanos, como los que tuvieron lugar en enero de este año durante un ensayo clínico con un analgésico en Rennes (Francia).

    Por otra parte, también se está trabajando en el uso terapéutico de la actuación sobre el genoma. En este campo la técnica más avanzada es la llamada CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindrómic Repeats, traducido como "repeticiones cortas palindrómicas espaciadoras agrupadas de forma regular"; palindrómicas viene del griego palíndromos, palabra o frase las letras de las cuales se repiten en el mismo orden cuando son leídas en la dirección inversa). Aunque es una técnica muy reciente, los diferentes trabajos que la utilizan están aumentando exponencialmente. Su fundamento se basa en un mecanismo empleado en la naturaleza por las bacterias para defenderse de ataques virales. Este mecanismo permite mediante una proteína (llamada CAS9) cortar el ADN vírico. Una vez cortado el ADN, la bacteria intenta repararlo añadiendo fragmentos de ADN y incorporándolo en su genoma. En las bacterias, este método pretende inactivar la expresión del ADN viral. Pero en medicina, esta capacidad de interiorizar fragmentos de ADN permitirá optimizar el tratamiento de determinadas enfermedades, como por ejemplo el cáncer o las enfermedades genéticas hereditarias. Esto puede suponer una gran esperanza especialmente para las enfermedades minoritarias, la mayoría de causa genética, donde a menudo la investigación se ve interferida por afectar a un reducido número de personas.

    

    Pero las alteraciones genéticas se pueden expresar o no, en función de determinados factores personales y ambientales, y a su vez, estos factores pueden también alterar el genoma sano. Debido a esta complejidad, siempre se requerirá una indicación de estudio o tratamiento genético y su correcta interpretación clínica por parte de un médico. Sólo el tiempo nos dirá cuál será la dimensión del beneficio de los estudios y tratamientos genéticos, en cualquier caso, la genómica personalizada ya está aquí para mejorar nuestro bienestar.