X+X ≠ X + Y

ESP / CAT

ESP
Hace pocos días se publicaba en la prestigiosa revista Nature Neuroscience un estudio liderado por investigadoras catalanas (de la Universitat Autònoma de Barcelona), que reflejaba por primera vez los cambios que provoca la maternidad a nivel cerebral. Estos cambios están dirigidos a mejorar la capacidad de la madre para vincularse con el bebé. Para ello, compararon imágenes de resonancia magnética de 25 gestantes primíparas antes y después del parto, de las parejas hombres de 19 de ellas y de un grupo control formado por 20 mujeres que nunca habían estado embarazadas. Los resultados muestran una reducción en determinadas zonas de la sustancia gris (corteza cerebral) de las mujeres que viven su primer embarazo, áreas que los neurocientíficos relacionan con las relaciones sociales. El estudio incluía a su vez, mujeres gestantes que habían seguido tratamientos de fertilidad y también se observaban dichos cambios, pero no en los hombres. La reducción que se produce en la materia gris no significa una pérdida de funciones ni de memoria. En realidad es más una selección de las mejores conexiones neuronales, como sucede en la adolescencia, una reestructuración cerebral con fines adaptativos, que se mantiene al menos hasta dos años después del parto. Qué sucede después, si se mantiene o vuelve al estado anterior al embarazo, necesita futuros estudios.
El ser humano presenta 23 pares de cromosomas en sus células: 22 autosómicos y un par de cromosomas sexuales (dos X en el caso de las mujeres y un cromosoma X y un Y, que es el cromosoma que contiene menos genes, en el caso de Los varones). Estas diferencias genéticas, traducen también diferencias biológicas que es necesario conocer. 

En primer lugar, existen diferencias, lógicamente, en enfermedades genéticas ligadas al cromosoma X ó Y. Las enfermedades ligadas al cromosoma Y (por ejemplo, el gonadoblastoma, un tipo de tumor testicular) son muy infrecuentes (por tener tan pocos genes) y siempre afectan a hombres (se denomina herencia holándrica). Las enfermedades ligadas al cromosoma X, suelen ser mayoritariamente recesivas y afectan sobretodo a hombres, como la Hemofilia (que causa hemorragias graves) o la Distrofia muscular de Duchene (una enfermedad muscular degenerativa). También a nivel de los trastornos psiquiátricos, las mujeres presentan más trastornos afectivos y los hombres más trastornos psicóticos y adictivos. Referente a estos últimos, por ejemplo, los hombres presentan más trastorno de adicción al juego (ludopatía) que las mujeres.
El riesgo cardio-vascular entre hombres y mujeres es distinto. El género masculino supone un factor de riesgo para desarrollar un infarto de miocardio. Este dato queda reflejado en la Escala de Framingam, la más popular de predicción de riesgo de cardiopatía isquémica a 10 años. Por otro lado, las mujeres con fibrilación auricular, presentan mayor riesgo de desarrollar un ictus. Tal es así que la escala de CHA2DS2-VASc, la recomendada para indicar un tratamiento anticoagulante que reduzca el riesgo de desarrollar un ictus en estos pacientes, incluye el género femenino. Respecto a la fibrilación auricular, una recomendación eficiente para su detección precoz, es tomarse el pulso. En caso de detectar una frecuencia cardíaca elevada en reposo o, sobretodo, unos latidos irregulares, se debe consultar a un médico. En cuanto a la enfermedad tromboembólica venosa (que incluye tanto la trombosis venosa profunda y el tromboembolismo pulmonar, y de la que hablamos en un post anterior), el hecho de ser hombre, implica casi el doble de riesgo de recurrencia si se retira el tratamiento anticoagulante, que las mujeres. Estas tres enfermedades (cardiopatía isquémica, ictus y enfermedad tromboembólica venosa) representan la principal causa de muerte en los países industrializados y se estima que todas ellas, aumentarán en los próximos años. Para reducir esta mortalidad es imprescindible conocer sus factores de riesgo y aplicar programas preventivos específicos para grupos de riesgo.

La segunda causa de muerte, en los países desarrollados, es el cáncer. En este sentido, también existen diferencias. En general, los hombres padecen más cáncer que las mujeres, siendo el cáncer de mama en las mujeres y el de próstata en los hombres, los de mayor incidencia. En cuanto a la mortalidad, el cáncer de mama y colon en las mujeres y el de pulmón y colon en los hombres, son las principales causas de muerte por cáncer. La prevención en este sentido (tabaquismo, alcoholismo, dieta, ejercicio) es crucial para evitar el incremento de cáncer que se estima habrá en España en 2020, en ambos géneros, pero sobretodo en los hombres.

La diferente incidencia entre hombres y mujeres respecto las principales causas de mortalidad (cardio-vascular y cáncer) y la previsión de su aumento en los próximos años, justifican programas específicos de prevención y detección precoz. Conocer estas diferencias biológicas, permite abordar los distintos factores de riesgo según el género, lo que contribuirá a mejorar tu bienestar.

CAT
Fa pocs dies es publicava a la prestigiosa revista Nature Neuroscience un estudi liderat per investigadores catalanes (de la Universitat Autònoma de Barcelona), que reflectia per primera vegada els canvis que provoca la maternitat a nivell cerebral. Aquests canvis estan dirigits a millorar la capacitat de la mare per vincular-se amb el nadó. Per a això, van comparar imatges de ressonància magnètica de 25 gestants primípares abans i després del part, de les parelles homes de 19 d'elles i d'un grup control format per 20 dones que mai havien estat embarassades. Els resultats mostren una reducció en determinades zones de la substància grisa (escorça cerebral) de les dones que viuen el seu primer embaràs, àrees que els neurocientífics relacionen amb les relacions socials. L'estudi incloïa al seu torn, dones gestants que havien seguit tractaments de fertilitat i també s'observaven aquests canvis, però no en els homes. La reducció que es produeix en la matèria grisa no significa una pèrdua de funcions ni de memòria. En realitat és més una selecció de les millors connexions neuronals, com succeeix en l'adolescència, una reestructuració cerebral amb fins adaptatius, que es manté almenys fins a dos anys després del part. Què passa després, si es manté o torna a l'estat anterior a l'embaràs, necessita de futurs estudis.
L'ésser humà presenta 23 parells de cromosomes a les cèl·lules: 22 autosòmics i un parell de cromosomes sexuals (dos X en el cas de les dones i un cromosoma X i un Y, que és el cromosoma que conté menys gens, en el cas de els homes). Aquestes diferències genètiques, tradueixen també diferències biològiques que cal conèixer.
En primer lloc, hi ha diferències, lògicament, en malalties genètiques lligades al cromosoma X o Y. Les malalties lligades al cromosoma Y (per exemple, el gonadoblastoma, un tipus de tumor testicular) són molt infreqüents (per tenir tan pocs gens) i sempre afecten als homes (s'anomena herència holándrica). Les malalties lligades al cromosoma X, solen ser majoritàriament recessives i afecten sobretot als homes, com l'Hemofília (que causa hemorràgies greus) o la Distròfia muscular de Duchene (una malaltia muscular degenerativa). També a nivell dels trastorns psiquiàtrics, les dones presenten més trastorns afectius i els homes més trastorns psicòtics i addictius. Pel que fa a aquests últims, per exemple, els homes presenten més trastorn d'addicció al joc (ludopatia) que les dones.
El risc cardiovascular entre homes i dones és diferent. El gènere masculí suposa un factor de risc per desenvolupar un infart de miocardi. Aquesta dada queda reflectida en l'Escala de Framingam, la més popular de predicció de risc de cardiopatia isquèmica a 10 anys. D'altra banda, les dones amb fibril·lació auricular, presenten major risc de desenvolupar un ictus. Tal és així que l'escala de CHA2DS2-VASc, la recomanada per indicar un tractament anticoagulant que redueixi el risc de desenvolupar un ictus en aquests pacients, inclou el gènere femení. Respecte a la fibril·lació auricular, una recomanació eficient per a la seva detecció precoç, és prendre's el pols. En cas de detectar una freqüència cardíaca elevada en repòs o, sobretot, uns batecs irregulars, s'ha de consultar a un metge. Pel que fa a la malaltia tromboembòlica venosa (que inclou tant la trombosi venosa profunda i el tromboembolisme pulmonar, i de la qual en vàrem parlar en un post anterior), el fet de ser home, implica gairebé el doble de risc de recurrència si es retira el tractament anticoagulant, que les dones. Aquestes tres malalties (cardiopatia isquèmica, ictus i malaltia tromboembòlica venosa) representen la principal causa de mort als països industrialitzats i s'estima que totes elles, augmentaran en els propers anys. Per reduir aquesta mortalitat és imprescindible conèixer els seus factors de risc i aplicar programes preventius específics per a grups de risc.
La segona causa de mort, als països desenvolupats, és el càncer. En aquest sentit, també hi ha diferències. En general, els homes pateixen més càncer que les dones, sent el càncer de mama en les dones i el de pròstata en els homes, els de major incidència. Pel que fa a la mortalitat, el càncer de mama i còlon en les dones i el de pulmó i còlon en els homes, són les principals causes de mort per càncer. La prevenció en aquest sentit (tabaquisme, alcoholisme, dieta, exercici) és crucial per evitar l'increment de càncer que s'estima hi haurà a Espanya al 2020, en els dos gèneres, però sobretot en els homes.
La diferent incidència entre homes i dones respecte les principals causes de mortalitat (cardio-vascular i càncer) i la previsió del seu augment en els propers anys, justifiquen programes específics de prevenció i detecció precoç. Conèixer aquestes diferències biològiques, permet abordar els diferents factors de risc segons el gènere, el que contribuirà a millorar el teu benestar.

Nuevos anticoagulantes: un nombre anticuado / Nous anticoagulants: un nom antiquat

     

ESP / CAT

ESP

    Para empezar bien este año 2016, nada mejor que estar bien informado. Las enfermedades cardiovasculares representan la principal causa de muerte en los países desarrollados. La cardiopatía isquémica, el ictus y la enfermedad tromboembólica venosa son, por este orden, las causas más frecuentes de mortalidad cardiovascular. Todas ellas son, en gran parte, prevenibles de acuerdo a estilos de vida saludables. Esto no significa dietas extrañas o la ingesta de productos artificiales, sino una ingesta variada de productos naturales que incluyan frutas y verduras (≥ 4 porciones por día), pescado, evitar bebidas endulzadas con azúcar, realizar ejercicio ≥ 4 veces por semana (minimo hasta comenzar a sudar), mantener un Índice de Masa Corporal (resultado de dividir el peso en kg por el cuadrado de la altura en metros) < 25 kg/m2 y no fumar. Ello minimizará la aparición de factores de riesgo cardiovascular y sus complicaciones. 

      Entre ellas, destaca la fibrilación auricular, que es la arritmia más frecuente y causa habitual de ictus. Unos estilos de vida poco saludables o un mal control de los factores de riego cardiovascular (hipertensión arterial, diabtes mellitus o dislipemia), son sus principales causantes. La fibrilación auricular puede ocasionar palpitaciones, aunque lo más común es que sea asintomática. Sin embargo, para su detección basta con tomarse el pulso y detectar si éste es irregular, medida recomendada en los pacientes mayores de 65 años y en aquellos con factores de riesgo cardiovascular. En esta situación la aurícula izquierda no se contrae bien, fibrila y queda sangre remansada en su interior que puede formar un coágulo, que desciende hacia el ventrículo izquierdo, siendo expulsado por éste mayoritariamente hacia la circulación cerebral, provocando un ictus. Para evitarlo, los pacientes con fibrilación auricular deben recibir, si no existe contraindicación, un tratamiento anticoagulante. Hasta hace unos 8 años, sólo existían fármacos anti-vitamina K, que al reducir esta vitamina provocan una disminición indirecta de los factores de la coagulación dependientes de ella, provocando un efecto anticoagulante. Estos fármacos (acenocumarol y warfarina) presentan una ventana terapéutica muy estrecha, requiriendo mútliples controles periódicos para mantenerse en rango terapéutico (esto es, manteniendo su unidad de medida, el INR - International Normalized Ratio - , entre 2 y 3) y presentan múltiples interacciones alimentarias y farmacológicas. 

       Para evitar estos problemas surgieron una nueva familia de fármacos administrados vía oral que inhibían directamente un determinado factor de la coagulación, los denominados "nuevos anticoagulantes orales", con unas primeras publicaciones hace ya unos 8 años. Dado que ya llevan diversos años comercializados y debido a su efecto inhibitorio directo, se les prefiere mencionar "anticoagulantes orales de acción directa". Rivaroxabán, Apixabán (ya comercializados) y Edoxabn (en principio será comercializado este año 2016), son anti-factor X, y Dabigatrán (también comercializado) es anti-factor II. Estos fármacos además de no requerir controles ni presentar las numerosas interacciones de los fármacos anti-vitamina K, presentan un menor riesgo hemorrágico, especialmente significativo en todos ellos un menor riesgo (superior al 50%) de hemorragia cerebral. Todo ello sin perder eficacia respecto a los anti-vitamina K, sino al contrario, siendo más eficaces que éstos en determinados aspectos en cuanto a la prevención de ictus en pacientes con fibrilación auricular. Los pacientes con alto riesgo de sangrado suponen una contraindicación para cualquier tipo de tratamiento anticoagulante, incluídos los de acción directa. Estos pacientes deberían ser valorados para el cierre de la orejuela de la aurícula izquierda, pequeño apéndice donde se forman más del 95% de los trombos en los pacientes con fibrilación auricular. Esta técnica es mediante un catéter intravascular que llega a dicha aurícula y permite la implantación de un dispositivo que cierra este apéndice, reduciendo así la formación de trombos y el riesgo de ictus.

      Rivaroxabán, Apixabán y Dabigatrán tienen aprobada su indicación y están financiados por el Sistema Nacional de Salud, para la prevención de ictus en los pacientes con fibrilación auricular. Como es lógico, el avance terapéutico que han supuesto estos fármacos con la consiguiente inversión en investigación, implica un mayor coste que los anti-vitamina K. Sin embargo, existen diversos estudios que han demostrado una mayor eficiencia a medio plazo a favor de los anticoagulantes de acción directa. Esto es debido que hay que tener en cuenta diversos aspectos cuando se analizan los costes en Medicina, y no únicamente el propio coste del fármaco. La menor necesidad de controles, implica no tan sólo un menor coste sanitario tanto en material, como en personal o en transporte de los pacientes que lo requieran, sino también una menor pérdida de tiempo laboral por los pacientes. Además, el mejor perfil de seguridad comporta menos hemorragias graves, especialmente las intracraneales. Reducir a más de la mitad las hemorragias intracraneales respecto a los anti-vitamina K, implica una menor incidencia de secuelas neurológicas graves (con la consiguiente necesidad de ingresos en centros socio-sanitarios o incluso con la necesidad de bajas laborales por discapacidad) y mortalidad, datos que deben tenerse en cuenta al analizar los costes de un fármaco.  El conocimiento  de los ya no tan nuevos "anticoagulantes orales de acción directa" nos permitirá una mejor capacidad de decisión respecto el tratamiento anticoagulante óptimo de acuerdo a nuestras preferencias y características clínicas,  siempre bajo prescripción médica, que deberá contribuir a mejorar nuestro bienestar.

CAT

     Per començar bé aquest any 2016, res millor que estar ben informat. Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de mort als països desenvolupats. La cardiopatia isquèmica, l'ictus i la malaltia tromboembòlica venosa són, per aquest ordre, les causes més freqüents de mortalitat cardiovascular. Totes elles són, en gran part, prevenibles d'acord a estils de vida saludables. Això no vol dir dietes estranyes o la ingesta de productes artificials, sinó una ingesta variada de productes naturals que incloguin fruites i verdures (≥ 4 porcions per dia), peix, evitar begudes endolcides amb sucre, fer exercici ≥ 4 vegades per setmana (mínim fins començar a suar), mantenir un Índex de Massa Corporal (resultat de dividir el pes en kg pel quadrat de l'alçada en metres) < 25 kg/m2 i no fumar. Això minimitzarà l'aparició de factors de risc cardiovascular i les seves complicacions.

     Entre elles, destaca la fibril·lació auricular, que és l'arítmia més freqüent i causa habitual d'ictus. Uns estils de vida poc saludables o un mal control dels factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabtes mellitus o dislipèmia), són els seus principals causants. La fibril·lació auricular pot ocasionar palpitacions, encara que el més freqüent és que sigui asimptomàtica. No obstant això, per a la seva detecció n'hi ha prou amb prendre el pols i detectar si aquest és irregular, mesura recomanada en els pacients majors de 65 anys i en aquells amb factors de risc cardiovascular. En aquesta situació l'aurícula esquerra no es contrau bé, fibril·la i queda sang estancada al seu interior que pot formar un coàgul, que baixa cap al ventricle esquerre, sent expulsat per aquest majoritàriament cap a la circulació cerebral, provocant un ictus. Per evitar-ho, els pacients amb fibril·lació auricular han de rebre, si no hi ha contraindicació, un tractament anticoagulant. Fins fa uns 8 anys, només existien fàrmacs anti-vitamina K, que en reduir aquesta vitamina provoquen una disminición indirecta dels factors de la coagulació dependents d'ella, provocant un efecte anticoagulant. Aquests fàrmacs (acenocumarol i warfarina) presenten una finestra terapèutica molt estreta, requerint mútliples controls periòdics per mantenir-se en rang terapèutic (això és, mantenint la seva unitat de mesura, l'INR - International Normalized Ratio -, entre 2 i 3) i presenten múltiples interaccions alimentàries i farmacològiques.

     Per evitar aquests problemes varen sorgir una nova família de fàrmacs administrats via oral  que inhibien directament un determinat factor de la coagulació, els denominats "nous anticoagulants orals", amb unes primeres publicacions fa ja uns 8 anys. Atès que ja porten diversos anys comercialitzats i causa del seu efecte inhibitori directe, se'ls prefereix anomenar "anticoagulants orals d'acció directa". Rivaroxaban, apixaban (ja comercialitzats) i Edoxaban (en principi serà comercialitzat aquest any 2016), són anti-factor X, i Dabigatran (també comercialitzat) és anti-factor II. Aquests fàrmacs a més de no requerir controls ni presentar les nombroses interaccions dels fàrmacs anti-vitamina K, presenten un menor risc hemorràgic, especialment significatiu en tots ells un menor risc (superior al 50%) d'hemorràgia cerebral. Tot això sense perdre eficàcia respecte als anti-vitamina K, al contrari, són més eficaços que aquests en determinats aspectes pel que fa a la prevenció d'ictus en pacients amb fibril·lació auricular. Els pacients amb alt risc de sagnat suposen una contraindicació per a qualsevol tipus de tractament anticoagulant, inclosos els d'acció directa. Aquests pacients haurien de ser valorats per al tancament de la orelleta de l'aurícula esquerra, petit apèndix on es formen més del 95% dels trombes en els pacients amb fibril·lació auricular. Aquesta tècnica és mitjançant un catèter intravascular que arriba a aquesta aurícula i permet la implantació d'un dispositiu que tanca aquest apèndix, reduint així la formació de trombes i el risc d'ictus.

     Rivaroxaban, Apixaban i Dabigatran tenen aprovada la seva indicació i estan finançats pel Sistema Nacional de Salud, per a la prevenció d'ictus en els pacients amb fibril·lació auricular. Com és lògic, l'avanç terapèutic que han suposat aquests fàrmacs amb la consegüent inversió en investigació, implica un major cost que els anti-vitamina K. No obstant això, hi ha diversos estudis que han demostrat una major eficiència a mig termini a favor dels anticoagulants d'acció directa. Això és degut que cal tenir en compte diversos aspectes quan s'analitzen els costos en Medicina, i no únicament el propi cost del fàrmac. La menor necessitat de controls, implica no tan sols un menor cost sanitari tant en material, com en personal o en transport dels pacients que ho requereixin, sinó també una menor pèrdua de temps laboral per als pacients. A més, el millor perfil de seguretat comporta menys hemorràgies greus, especialment les intracranials. Reduir a més de la meitat les hemorràgies intracranials respecte als anti-vitamina K, implica una menor incidència de seqüeles neurològiques greus (amb la consegüent necessitat d'ingressos en centres sociosanitaris o fins i tot amb la necessitat de baixes laborals per discapacitat) i mortalitat, dades que cal tenir en compte en analitzar els costos d'un fàrmac. El coneixement dels ja no tan nous "anticoagulants orals d'acció directa" ens permetrà una millor capacitat de decisió respecte el tractament anticoagulant òptim d'acord a les nostres preferències i característiques clíniques, sempre sota prescripció mèdica, que haurà de contribuir a millorar el nostre benestar.