23 d’oct. 2016

O sole mio!





CAT/ ESP

CAT
L’exposició de la pell a la llum solar és la principal font de vitamina D. En gran part per aquest motiu, el dèficit de vitamina D és tan freqüent avui en dia, fins i tot en països tan assolellats com el nostre. De fet, un recent treball realitzat a les Illes Canàries amb estudiants de medicina, ha demostrat que un 32% presentaven dèficit de vitamina D. Les necessitats recomanades de vitamina D son com a mínim de 600-800 UI diàries.

Diversos factors ajuden a explicar la gran prevalença d’aquest dèficit. Un dels més importants és fruït del ritme de vida actual, que fa que passem moltes hores al dia treballant en l’interior d’edificis. Segons l’estació de l’any i l’horari laboral, poden passar dies sense que rebem la llum solar directament. A més a més, en latituds com la nostra, a la tardor i l’hivern, com ara, està demostrat que els nivells de vitamina D disminueixen un 20%. Per altra banda, l’augment en l’ús de cremes protectores i de roba per a protegir-nos de la irradiació solar (molt recomanable en hores de llum solar intensa o si estem exposats molta estona al sol, per tal de reduir el risc de càncer de pell), fan de filtre i dificulten el paper de síntesi de vitamina D de la pell. El sol que rebem a través del vidre d’una finestra, el pigment cutani (la gent de pell més fosca requereix 3-4 vegades més d’exposició solar per assolir els mateixos nivells de vitamina D que la gent de pell clara) o la contaminació, actuen també com a filtres de la llum solar i interfereixen en la síntesi de vitamina D per la pell. Finalment, determinats fàrmacs (com la fenitoïna -un antiepileptic- o la cortisona) o determinades malalties (per exemple, les malabsortives, com la malaltia celíaca o la malaltia inflamatòria intestinal, les malalties hepàtiques o les renals), també poden reduir els nivells de vitamina D.

Sota la llum del sol, la pell transforma una substància lipídica pròpia de l’organisme en el precursor inactiu de la vitamina D (el colecalciferol). Alguns aliments poden aportar aquest precursor directament, com  el rovell de l’ou o determinats peixos (com el salmó o la tonyina), però aquesta via només supleix una petita part de les necessitats de vitamina D. Perquè sigui actiu, el colecalciferol cal que sigui hidroxilat al fetge i ronyons per tal d’obtenir la forma activa, la 1-25-dihidroxivitamina D (per això malalties hepàtiques o renals, provoquen dèficit de vitamina D).

La principal funció de la vitamina D és regular el creixement ossi i el metabolisme del calci. Així doncs, el seu dèficit provoca alteracions òssies, que poden ser especialment greus si tenen lloc en edat de creixement (provocant raquitisme en els nens). A més a més, en els darrers anys hi ha hagut múltiples estudis que relacionen la vitamina D amb l’aparició o prevenció de diferents patologies. Així, el seu dèficit s’ha relacionat amb l’aparició d’hipertensió arterial, diabetis mellitus o d’altres malalties cardiovasculars. Els pacients d’edat avançada amb nivells normals de vitamina D tenen menys risc de caigudes que els pacients amb nivells baixos. També se li atribueix un possible efecte protector cancerigen. Per altra banda, la vitamina D influeix en el sistema immunitari, podent augmentar el risc d’infeccions. Per a la correcció del dèficit, com que la vitamina D és liposoluble, s’acumula en el teixit greixós i es pot administrar de forma setmanal o mensual.

El dèficit de vitamina D, és un problema real avui en dia, que té implicacions en la nostra salut i que cal solucionar. Cal trobar una estona diària per exposar-se a  la llum solar de forma moderada i evitar així el freqüent dèficit actual de vitamina D i les seves conseqüències perjudicials, fet que contribuirà a millorar el nostre benestar.



ESP
La exposición de la piel a la luz solar es la principal fuente de vitamina D. En gran parte por este motivo, el déficit de vitamina D es tan frecuente hoy en día, incluso en países tan soleados como el nuestro. De hecho, un reciente trabajo realizado en las Islas Canarias con estudiantes de medicina, ha demostrado que un 32% presentaban déficit de vitamina D. Las necesidades recomendadas de vitamina D son como mínimo de 600 a 800 UI diarias.

Varios factores ayudan a explicar la gran prevalencia de este déficit. Uno de los más importantes es fruto del ritmo de vida actual, que hace que pasemos muchas horas al día trabajando en el interior de edificios. Según la estación del año y el horario laboral, pueden pasar días sin que recibamos la luz solar directamente. Además, en latitudes como la nuestra, en otoño e invierno, como ahora, está demostrado que los niveles de vitamina D disminuyen un 20%. Por otra parte, el aumento en el uso de cremas protectoras y de ropa para protegernos de la irradiación solar (muy recomendable en horas de luz solar intensa o si estamos expuestos mucho rato al sol, a fin de reducir el riesgo de cáncer de piel), hacen de filtro y dificultan el papel de síntesis de vitamina D de la piel. El sol que recibimos a través del cristal de una ventana, el pigmento cutáneo (la gente de piel más oscura requiere 3-4 veces más de exposición solar para alcanzar los mismos niveles de vitamina D que la gente de piel clara) o la contaminación, actúan también como filtros de la luz solar e interfieren en la síntesis de vitamina D por la piel. Finalmente, determinados fármacos (como la fenitoína -un antiepiléptico- o la cortisona) o determinadas enfermedades (por ejemplo, las malabsortivas, como la enfermedad celíaca o la enfermedad inflamatoria intestinal, las enfermedades hepáticas o las renales), también pueden reducir los niveles de vitamina D.

Bajo la luz del sol, la piel transforma una sustancia lipídica propia del organismo en el precursor inactivo de la vitamina D (el colecalciferol). Algunos alimentos pueden aportar este precursor directamente, como la yema del huevo o determinados pescados (como el salmón o el atún), pero esta vía sólo suple una pequeña parte de las necesidades de vitamina D. Para que sea activo, el colecalciferol debe ser ​​hidroxilado en el hígado y riñones para obtener la forma activa, la 1-25-dihidroxivitamina D (por eso enfermedades hepáticas o renales, provocan déficit de vitamina D).

La principal función de la vitamina D es regular el crecimiento óseo y el metabolismo del calcio. Así pues, su déficit provoca alteraciones óseas, que pueden ser especialmente graves si tienen lugar en edad de crecimiento (provocando raquitismo en los niños). Además, en los últimos años han habido múltiples estudios que relacionan la vitamina D con la aparición o prevención de diferentes patologías. Así, su déficit se ha relacionado con la aparición de hipertensión arterial, diabetes mellitus o de otras enfermedades cardiovasculares. Los pacientes de edad avanzada con niveles normales de vitamina D tienen menos riesgo de caídas que los pacientes con niveles bajos. También se le atribuye un posible efecto protector cancerígeno. Por otra parte, la vitamina D influye en el sistema inmunitario, pudiendo aumentar el riesgo de infecciones. Para la corrección del déficit, como la vitamina D es liposoluble, se acumula en el tejido graso y se puede administrar de forma semanal o mensual.


El déficit de vitamina D, es un problema real hoy en día, que tiene implicaciones en nuestra salud y que hay que solucionar. Debemos encontrar tiempo cada día para exponerse a la luz solar de forma moderada y evitar así el frecuente déficit actual de vitamina D y sus consecuencias perjudiciales, lo que contribuirá a mejorar nuestro bienestar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada