ESP
Para empezar bien
este año 2016, nada mejor que estar bien informado. Las enfermedades
cardiovasculares representan la principal causa de muerte en los países
desarrollados. La cardiopatía isquémica, el ictus y la enfermedad
tromboembólica venosa son, por este orden, las causas más frecuentes de
mortalidad cardiovascular. Todas ellas son, en gran parte, prevenibles de
acuerdo a estilos de vida saludables. Esto no significa dietas extrañas o la ingesta
de productos artificiales, sino una ingesta variada de productos naturales que
incluyan frutas y verduras (≥ 4 porciones por día), pescado, evitar
bebidas endulzadas con azúcar, realizar ejercicio ≥ 4 veces por semana
(minimo hasta comenzar a sudar), mantener un Índice de Masa Corporal (resultado
de dividir el peso en kg por el cuadrado de la altura en metros) < 25 kg/m2
y no fumar. Ello minimizará la aparición de factores de riesgo cardiovascular y
sus complicaciones.
Entre ellas, destaca la fibrilación auricular, que es la arritmia más
frecuente y causa habitual de ictus. Unos estilos de vida poco saludables o un
mal control de los factores de riego cardiovascular (hipertensión arterial,
diabtes mellitus o dislipemia), son sus principales causantes. La fibrilación
auricular puede ocasionar palpitaciones, aunque lo más común es que sea
asintomática. Sin embargo, para su detección basta con tomarse el pulso y
detectar si éste es irregular, medida recomendada en los pacientes mayores de
65 años y en aquellos con factores de riesgo cardiovascular. En esta situación
la aurícula izquierda no se contrae bien, fibrila y queda sangre remansada
en su interior que puede formar un coágulo, que desciende hacia el ventrículo
izquierdo, siendo expulsado por éste mayoritariamente hacia la circulación
cerebral, provocando un ictus. Para evitarlo, los pacientes con
fibrilación auricular deben recibir, si no existe contraindicación, un
tratamiento anticoagulante. Hasta hace unos 8 años, sólo existían fármacos
anti-vitamina K, que al reducir esta vitamina provocan una disminición
indirecta de los factores de la coagulación dependientes de ella, provocando un
efecto anticoagulante. Estos fármacos (acenocumarol y warfarina) presentan una
ventana terapéutica muy estrecha, requiriendo mútliples controles periódicos
para mantenerse en rango terapéutico (esto es, manteniendo su unidad de medida,
el INR - International Normalized Ratio - , entre 2 y 3) y presentan múltiples
interacciones alimentarias y farmacológicas.
Para evitar estos problemas surgieron una nueva familia de fármacos
administrados vía oral que inhibían directamente un determinado factor de la
coagulación, los denominados "nuevos anticoagulantes orales", con
unas primeras publicaciones hace ya unos 8 años. Dado que ya llevan diversos
años comercializados y debido a su efecto inhibitorio directo, se les prefiere
mencionar "anticoagulantes orales de acción directa". Rivaroxabán,
Apixabán (ya comercializados) y Edoxabn (en principio será comercializado este
año 2016), son anti-factor X, y Dabigatrán (también comercializado) es
anti-factor II. Estos fármacos además de no requerir controles ni presentar las
numerosas interacciones de los fármacos anti-vitamina K, presentan un menor riesgo
hemorrágico, especialmente significativo en todos ellos un menor riesgo
(superior al 50%) de hemorragia cerebral. Todo ello sin perder eficacia
respecto a los anti-vitamina K, sino al contrario, siendo más eficaces que
éstos en determinados aspectos en cuanto a la prevención de ictus en pacientes
con fibrilación auricular. Los pacientes con alto riesgo de sangrado suponen
una contraindicación para cualquier tipo de tratamiento anticoagulante,
incluídos los de acción directa. Estos pacientes deberían ser valorados para el
cierre de la orejuela de la aurícula izquierda, pequeño apéndice donde se
forman más del 95% de los trombos en los pacientes con fibrilación auricular.
Esta técnica es mediante un catéter intravascular que llega a dicha aurícula y
permite la implantación de un dispositivo que cierra este apéndice, reduciendo
así la formación de trombos y el riesgo de ictus.
Rivaroxabán, Apixabán y Dabigatrán tienen aprobada su indicación y están
financiados por el Sistema Nacional de Salud, para la prevención de ictus en
los pacientes con fibrilación auricular. Como es lógico, el avance terapéutico
que han supuesto estos fármacos con la consiguiente inversión en investigación,
implica un mayor coste que los anti-vitamina K. Sin embargo, existen diversos
estudios que han demostrado una mayor eficiencia a medio plazo a favor de los
anticoagulantes de acción directa. Esto es debido que hay que tener en cuenta
diversos aspectos cuando se analizan los costes en Medicina, y no únicamente el
propio coste del fármaco. La menor necesidad de controles, implica no tan sólo
un menor coste sanitario tanto en material, como en personal o en transporte de
los pacientes que lo requieran, sino también una menor pérdida de tiempo
laboral por los pacientes. Además, el mejor perfil de seguridad comporta menos
hemorragias graves, especialmente las intracraneales. Reducir a más de la mitad
las hemorragias intracraneales respecto a los anti-vitamina K, implica una
menor incidencia de secuelas neurológicas graves (con la consiguiente necesidad
de ingresos en centros socio-sanitarios o incluso con la necesidad de bajas
laborales por discapacidad) y mortalidad, datos que deben tenerse en cuenta al
analizar los costes de un fármaco. El conocimiento de los ya no tan
nuevos "anticoagulantes orales de acción directa" nos permitirá una
mejor capacidad de decisión respecto el tratamiento anticoagulante óptimo de
acuerdo a nuestras preferencias y características clínicas, siempre bajo
prescripción médica, que deberá contribuir a mejorar nuestro bienestar.
CAT
Per començar bé aquest any 2016, res millor que estar ben informat. Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de mort als països desenvolupats. La cardiopatia isquèmica, l'ictus i la malaltia tromboembòlica venosa són, per aquest ordre, les causes més freqüents de mortalitat cardiovascular. Totes elles són, en gran part, prevenibles d'acord a estils de vida saludables. Això no vol dir dietes estranyes o la ingesta de productes artificials, sinó una ingesta variada de productes naturals que incloguin fruites i verdures (≥ 4 porcions per dia), peix, evitar begudes endolcides amb sucre, fer exercici ≥ 4 vegades per setmana (mínim fins començar a suar), mantenir un Índex de Massa Corporal (resultat de dividir el pes en kg pel quadrat de l'alçada en metres) < 25 kg/m2 i no fumar. Això minimitzarà l'aparició de factors de risc cardiovascular i les seves complicacions.
Entre elles, destaca la fibril·lació auricular, que és l'arítmia més freqüent i causa habitual d'ictus. Uns estils de vida poc saludables o un mal control dels factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabtes mellitus o dislipèmia), són els seus principals causants. La fibril·lació auricular pot ocasionar palpitacions, encara que el més freqüent és que sigui asimptomàtica. No obstant això, per a la seva detecció n'hi ha prou amb prendre el pols i detectar si aquest és irregular, mesura recomanada en els pacients majors de 65 anys i en aquells amb factors de risc cardiovascular. En aquesta situació l'aurícula esquerra no es contrau bé, fibril·la i queda sang estancada al seu interior que pot formar un coàgul, que baixa cap al ventricle esquerre, sent expulsat per aquest majoritàriament cap a la circulació cerebral, provocant un ictus. Per evitar-ho, els pacients amb fibril·lació auricular han de rebre, si no hi ha contraindicació, un tractament anticoagulant. Fins fa uns 8 anys, només existien fàrmacs anti-vitamina K, que en reduir aquesta vitamina provoquen una disminición indirecta dels factors de la coagulació dependents d'ella, provocant un efecte anticoagulant. Aquests fàrmacs (acenocumarol i warfarina) presenten una finestra terapèutica molt estreta, requerint mútliples controls periòdics per mantenir-se en rang terapèutic (això és, mantenint la seva unitat de mesura, l'INR - International Normalized Ratio -, entre 2 i 3) i presenten múltiples interaccions alimentàries i farmacològiques.
Per evitar aquests problemes varen sorgir una nova família de fàrmacs administrats via oral que inhibien directament un determinat factor de la coagulació, els denominats "nous anticoagulants orals", amb unes primeres publicacions fa ja uns 8 anys. Atès que ja porten diversos anys comercialitzats i causa del seu efecte inhibitori directe, se'ls prefereix anomenar "anticoagulants orals d'acció directa". Rivaroxaban, apixaban (ja comercialitzats) i Edoxaban (en principi serà comercialitzat aquest any 2016), són anti-factor X, i Dabigatran (també comercialitzat) és anti-factor II. Aquests fàrmacs a més de no requerir controls ni presentar les nombroses interaccions dels fàrmacs anti-vitamina K, presenten un menor risc hemorràgic, especialment significatiu en tots ells un menor risc (superior al 50%) d'hemorràgia cerebral. Tot això sense perdre eficàcia respecte als anti-vitamina K, al contrari, són més eficaços que aquests en determinats aspectes pel que fa a la prevenció d'ictus en pacients amb fibril·lació auricular. Els pacients amb alt risc de sagnat suposen una contraindicació per a qualsevol tipus de tractament anticoagulant, inclosos els d'acció directa. Aquests pacients haurien de ser valorats per al tancament de la orelleta de l'aurícula esquerra, petit apèndix on es formen més del 95% dels trombes en els pacients amb fibril·lació auricular. Aquesta tècnica és mitjançant un catèter intravascular que arriba a aquesta aurícula i permet la implantació d'un dispositiu que tanca aquest apèndix, reduint així la formació de trombes i el risc d'ictus.
Rivaroxaban, Apixaban i Dabigatran tenen aprovada la seva indicació i estan finançats pel Sistema Nacional de Salud, per a la prevenció d'ictus en els pacients amb fibril·lació auricular. Com és lògic, l'avanç terapèutic que han suposat aquests fàrmacs amb la consegüent inversió en investigació, implica un major cost que els anti-vitamina K. No obstant això, hi ha diversos estudis que han demostrat una major eficiència a mig termini a favor dels anticoagulants d'acció directa. Això és degut que cal tenir en compte diversos aspectes quan s'analitzen els costos en Medicina, i no únicament el propi cost del fàrmac. La menor necessitat de controls, implica no tan sols un menor cost sanitari tant en material, com en personal o en transport dels pacients que ho requereixin, sinó també una menor pèrdua de temps laboral per als pacients. A més, el millor perfil de seguretat comporta menys hemorràgies greus, especialment les intracranials. Reduir a més de la meitat les hemorràgies intracranials respecte als anti-vitamina K, implica una menor incidència de seqüeles neurològiques greus (amb la consegüent necessitat d'ingressos en centres sociosanitaris o fins i tot amb la necessitat de baixes laborals per discapacitat) i mortalitat, dades que cal tenir en compte en analitzar els costos d'un fàrmac. El coneixement dels ja no tan nous "anticoagulants orals d'acció directa" ens permetrà una millor capacitat de decisió respecte el tractament anticoagulant òptim d'acord a les nostres preferències i característiques clíniques, sempre sota prescripció mèdica, que haurà de contribuir a millorar el nostre benestar.
Per començar bé aquest any 2016, res millor que estar ben informat. Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de mort als països desenvolupats. La cardiopatia isquèmica, l'ictus i la malaltia tromboembòlica venosa són, per aquest ordre, les causes més freqüents de mortalitat cardiovascular. Totes elles són, en gran part, prevenibles d'acord a estils de vida saludables. Això no vol dir dietes estranyes o la ingesta de productes artificials, sinó una ingesta variada de productes naturals que incloguin fruites i verdures (≥ 4 porcions per dia), peix, evitar begudes endolcides amb sucre, fer exercici ≥ 4 vegades per setmana (mínim fins començar a suar), mantenir un Índex de Massa Corporal (resultat de dividir el pes en kg pel quadrat de l'alçada en metres) < 25 kg/m2 i no fumar. Això minimitzarà l'aparició de factors de risc cardiovascular i les seves complicacions.
Entre elles, destaca la fibril·lació auricular, que és l'arítmia més freqüent i causa habitual d'ictus. Uns estils de vida poc saludables o un mal control dels factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabtes mellitus o dislipèmia), són els seus principals causants. La fibril·lació auricular pot ocasionar palpitacions, encara que el més freqüent és que sigui asimptomàtica. No obstant això, per a la seva detecció n'hi ha prou amb prendre el pols i detectar si aquest és irregular, mesura recomanada en els pacients majors de 65 anys i en aquells amb factors de risc cardiovascular. En aquesta situació l'aurícula esquerra no es contrau bé, fibril·la i queda sang estancada al seu interior que pot formar un coàgul, que baixa cap al ventricle esquerre, sent expulsat per aquest majoritàriament cap a la circulació cerebral, provocant un ictus. Per evitar-ho, els pacients amb fibril·lació auricular han de rebre, si no hi ha contraindicació, un tractament anticoagulant. Fins fa uns 8 anys, només existien fàrmacs anti-vitamina K, que en reduir aquesta vitamina provoquen una disminición indirecta dels factors de la coagulació dependents d'ella, provocant un efecte anticoagulant. Aquests fàrmacs (acenocumarol i warfarina) presenten una finestra terapèutica molt estreta, requerint mútliples controls periòdics per mantenir-se en rang terapèutic (això és, mantenint la seva unitat de mesura, l'INR - International Normalized Ratio -, entre 2 i 3) i presenten múltiples interaccions alimentàries i farmacològiques.
Per evitar aquests problemes varen sorgir una nova família de fàrmacs administrats via oral que inhibien directament un determinat factor de la coagulació, els denominats "nous anticoagulants orals", amb unes primeres publicacions fa ja uns 8 anys. Atès que ja porten diversos anys comercialitzats i causa del seu efecte inhibitori directe, se'ls prefereix anomenar "anticoagulants orals d'acció directa". Rivaroxaban, apixaban (ja comercialitzats) i Edoxaban (en principi serà comercialitzat aquest any 2016), són anti-factor X, i Dabigatran (també comercialitzat) és anti-factor II. Aquests fàrmacs a més de no requerir controls ni presentar les nombroses interaccions dels fàrmacs anti-vitamina K, presenten un menor risc hemorràgic, especialment significatiu en tots ells un menor risc (superior al 50%) d'hemorràgia cerebral. Tot això sense perdre eficàcia respecte als anti-vitamina K, al contrari, són més eficaços que aquests en determinats aspectes pel que fa a la prevenció d'ictus en pacients amb fibril·lació auricular. Els pacients amb alt risc de sagnat suposen una contraindicació per a qualsevol tipus de tractament anticoagulant, inclosos els d'acció directa. Aquests pacients haurien de ser valorats per al tancament de la orelleta de l'aurícula esquerra, petit apèndix on es formen més del 95% dels trombes en els pacients amb fibril·lació auricular. Aquesta tècnica és mitjançant un catèter intravascular que arriba a aquesta aurícula i permet la implantació d'un dispositiu que tanca aquest apèndix, reduint així la formació de trombes i el risc d'ictus.
Rivaroxaban, Apixaban i Dabigatran tenen aprovada la seva indicació i estan finançats pel Sistema Nacional de Salud, per a la prevenció d'ictus en els pacients amb fibril·lació auricular. Com és lògic, l'avanç terapèutic que han suposat aquests fàrmacs amb la consegüent inversió en investigació, implica un major cost que els anti-vitamina K. No obstant això, hi ha diversos estudis que han demostrat una major eficiència a mig termini a favor dels anticoagulants d'acció directa. Això és degut que cal tenir en compte diversos aspectes quan s'analitzen els costos en Medicina, i no únicament el propi cost del fàrmac. La menor necessitat de controls, implica no tan sols un menor cost sanitari tant en material, com en personal o en transport dels pacients que ho requereixin, sinó també una menor pèrdua de temps laboral per als pacients. A més, el millor perfil de seguretat comporta menys hemorràgies greus, especialment les intracranials. Reduir a més de la meitat les hemorràgies intracranials respecte als anti-vitamina K, implica una menor incidència de seqüeles neurològiques greus (amb la consegüent necessitat d'ingressos en centres sociosanitaris o fins i tot amb la necessitat de baixes laborals per discapacitat) i mortalitat, dades que cal tenir en compte en analitzar els costos d'un fàrmac. El coneixement dels ja no tan nous "anticoagulants orals d'acció directa" ens permetrà una millor capacitat de decisió respecte el tractament anticoagulant òptim d'acord a les nostres preferències i característiques clíniques, sempre sota prescripció mèdica, que haurà de contribuir a millorar el nostre benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada